Arxiu de la categoria: Premsa

ACOMPANYADA al diari L’Independent de Gràcia.

De quantes maneres he viscut la Festa Major de Gràcia? D’adolescent amb els amics del Institut. Després amb la meva parella a peu d’escenari, acabant la nit al carrer Còrsega menjant xurros. L’any que celebro els trenta…

Aquest article reflecteix les diferents maneres que els vilatans d’adopció, com és el meus cas, podem arribar a implicar-nos a la Festa Major. Una vila que s’obre als forans en tots els seus àmbits i t’acull com si fossis un mes.

M’ha agradat sentir-me com a casa i donar un cop de ma en tots els aspectes que hi he col·laborat. A partir d’ara, per mi, s’obre una porta ben diferent a l’hora de participar-hi com a mínim el primer any, doncs es complicat fer quelcom amb una nena tan petita. Quan ja hagi crescut un xic més, la Festa Major 2018 ja ens hi tornarem posarem un altre cop.

ROGER DE GRÀCIA i AGNÈS BUSQUETS: “Som populars però no deixarem de comprar kiwis al mercat”

Va ser una entrevista molt entretinguda. Al Ikastola esmorzant a mig mati i com hi vaig anar amb la meva filla d’un mes, ells dos l’ha van voler agafar per consolar-la quan plorava. Tot un ajut, gràcies. Parlarem de pregons, política, barri i ciutat i de la maternitat. Una entrevista que va ser tot un repte per mi amb dos dels grans. Un plaer.

Agnès Busquets, actriu, imitadora, polifacètica, estudia interpretació al 1998. Comença amb Malalts de tele, La Cosa Nostra, després El Club Super3 a TV3, actualment el Polònia i el Crackòvia. També ha fet teatre.

Roger de Gràcia, periodista i actor. Ha presentat Caçadors de paraules, Polònia, el concurs Bocamoll, el OIK mentns?, No me les puc treure del cap, La meva, El sopar. I des del 2016 és el director i presentador del magazín de la tarda a Catalunya Ràdio, Estat de Gràcia.

 

 

 

IVAN LABANDA: M’agrada moure’m per reptes

 

 

 

 

 

 

 

Al ’92, amb dotze anys, cantava a una coral i els van agafar per l’espectacle Nou Memory. Fascinat, va decidir que volia dedicar-s’hi de gran. Al seu web us sorprendrà la gran quantitat de feines que ha realitzat nomes amb 30 anys (www.ivanlabanda.com) i @ivanlabanda. Tele, doblatge, publicitat, teatre, direcció i improvisació en estat pur. Actualment el podem veure al Polònia fent d’Iceta o al Crackòvia, fent de Luís Enrique. Al setembre estrena Cabaret al Teatre Victòria, pel 50 aniversari de l’obra. No us ho perdeu.

Va ser una entrevista genial. L’Ivan ens esperava i per motius de maternitat arribarem tard. Amb els nervis la meva filla plorava i per poder calmar-la vaig haver de donar-li el pit allà mateix durant de l’entrevista. Tot va acabar be però quedarem en que aquesta anècdota era la més surrealista que ens havia passat als tres. Gràcies Ivan.

LA SETMANA: Irascibilitat i simplicitat

Ara que vaig cada dia amb transport públic per l’embaràs, he descobert el fascinant mon de les converses dels altres. Faig trajectes de tres o quatre parades amb els Ferrocarrils de la Generalitat i la veritat gaudir del plaer d’escoltar és fascinant.

Aquest article parla de la poca responsabilitat que assumim en els fets que ens succeeixen, en el dia a dia, amb els altres. Acostumem a atribuir que els problemes els tenen els altres i no nosaltres…. quan les coses passen perquè en petita mida nosaltres també hi hem intervingut. Llegiu, llegiu!

simplicitat simplicitat_2

 

 

MÓNICA GLAENZEL: “El món del teatre és una mica egocèntric”

IMG_6652Monica_Glaenzel

 

 

 

 

 

 

 

Comença fent escenografia i petits papers a la seva escola, Virolai. Després al grup amateur del Menendez, i continua al Col·legi del Teatre i Institut del Teatre. Obres que vol destacar: Krampack al 1995-1997; Sóc Lletja al 1997; Plats Bruts al 1999-2002; Excuses! al 2001-2002; M.A.R.I.L.U.L.A. al 2016-2017; i per últim Fes-me una perduda, al teatre Eólia; des de aquest 23 de març al 9 d’abril.

Mònica és una actriu de gran bagatge. En tota la seva trajectòria sempre ha interpretat dones amb les coses clares i amb ganes de lluita per canviar el seu entorn. Com a persona és un encant, se li nota que la seva feina l’apassiona i la viu cada dia com si fos l’últim. Una entrevista per parlar de passions i feina que va donar molt de sí. Gràcies, Mònica.

Política y niños, ¿combinación explosiva? Entrevista a La Vanguardia

El passat dia 15 de gener des de La Vanguardia van entrevistar-me com a Directora de la Fundació Propedagogic i Membre de la Xarxa dels Drets dels Infants. El tema escollit va ser com s’ha de tractar la Política i infància. S’han de barrejar? Quin beneficis pot tindre? Estem manipulant els més petits?

Aquestes i altres preguntes ens realitzaren a Carles Villagrasa (Professor de Dret Civil de la UB i president de l’Associació per la Defensa dels Drets de la Infància y la Adolescència); Daniel Alberdi (sociòleg, coach, polític y membre del Grup de Sociologia de la Infància i l’Adolescència (GSIA); i a mi mateixa. Una entrevista amena amb un article ben formulat i coherent amb el tema.

¿Adoctrinamiento? Un niño no es tonto. Tiene mucha más capacidad de discernir y procesar la información de lo que pensamos los adultos”. CLARA DARDER, Terapeuta y directora de proyectos de la Fundació Propedagògic.

Gràcies Jaume Pi, un plaer col·laborar amb tu.

http://www.lavanguardia.com/politica/20170115/413330189977/politica-ninos-combinacion-explosiva.html

 

LA TRIBUNA: OBSESSIONS DESCONEGUDES

641-obsessions

Us heu adonat com el nostre cervell ens posa trampes de manera constant? I com nosaltres de manera flagrant no som capaços de sortir dels nostres propis bucles?

Potser podríem trobar alguns exemples per il·lustrar el que intento explicar-vos: per exemple quan ens trenquem una cama i anem en crosses, es llavors quan veiem a totes les persones que els hi passa…

Aquest article explica la capacitat mental que tenim quan agafem una idea i la portem fins a límits insospitats…. Llegiu, llegiu!

DIARI DE L’EDUCACIÓ: Riscos i avantatges del WhatsApp entre els nostres infants i joves


whats-app

1.000 milions d’usuaris connectats diàriament

Podeu fer memòria de com era la vostra vida abans de l’aplicació mòbil WhatsApp? Com quedàveu amb la gent? Com eren les vostres converses? Us relacionàveu igual que ara?

 

En el seu moment Google va revolucionar el nostre entorn de tal manera que alguns l’anomenem Sant Google, per tot el que hi pots trobar i descobrir. Poques queixes es tenen d’aquest buscador informatiu que ha canviat la manera d’arribar a la notícia en dècimes de segon. En canvi l’aplicació WhatsApp, amb 1.000 milions d’usuaris connectats diàriament, en els seus inicis va tenir molts adeptes, però en l’actualitat cada vegada hi ha més usuaris decebuts. I és que en realitat ens fa més mal que bé. N’estem veritablement enganxats. Aquesta aplicació que venia per millorar les nostres vides i comunicacions, en l’actualitat, ens té el cap ben robat. Les noves generacions són les més perjudicades, per la quantitat d’hores que hi dediquen i perquè van néixer amb un mòbil sota el braç, en comptes del pa.

Alguns diuen que la rodoneta verda els ha canviat la vida de manera positiva i altres que tot plegat és un desastre. Té avantatges importants com realitzar trobades, organitzar activitats de manera eficient, saber notícies de familiars i amics llunyans, gaudir d’acudits i anècdotes que s’hi generen en el dia a dia. L’humor a través del “what’s” ens treu més d’un riure diàriament. Ara bé, que aquest somriure sigui comú i no xafarderia.

L’altre dia, però, en una sessió terapèutica, una noia m’ensenyava una conversa que s’havia produït dos dies abans en la seva aplicació verda. La pacient estava molt trista per què els seus millors amics, els de tota la vida, no havien entès que ja no anés tant amb ells, doncs tenia una nova parella. Després d’algunes interlocucions desagradables, la història acabà amb un gran enuig des del grup, provocant que ella l’abandonés sentint-se incompresa. “He perdut els meus amics, Clara”, em deia.

Segons el meu parer, les discussions no s’han de mantenir per missatge, igual que tampoc cap ruptura amorosa. Les relacions s’enfronten, es viuen i es resolen amb i davant de les persones. És veritat que encara no estem avesats a fer servir les nostres emocions. La societat capitalista no ens ho posa fàcil, sentir i expressar no està gaire ben vist, però aplicacions com aquesta dificulten encara més els nostres aprenentatges emocionals. Les lletres del mòbil no poden expressar sentiments, ni tampoc amb les emoticones, com alguns es pensen. Fem servir l’aplicació per no enfrontar la realitat, ja que tots som molt valents des de lluny, i és clar, si no veig les reaccions dels altres em sento més fort per continuar fent mal.

Aquests fets però ens ocasionen estats d’ansietat bastant perillosos. Ens fem mal els uns als altres a través d’una pantalla, agredint sense treva per què cada vegada des de la soledat tenim més inflat el nostre ego. Si ens repetim constantment que estem en poder de la raó i ens sentim per sobre dels altres, seguirem trepitjant-los a través de la xarxa. Ja que la vida digital ens posa fàcil ser agressius. Tot el que ens passa està dintre dels mòbils, i no a la vida emocional quotidiana. La senzillesa per gaudir de la vida, i les relacions, cada vegada es complica més.

I que passa quan després ens trobem aquestes persones pel carrer?

Els hi tornarem a repetir els retrets amb la facilitat que ho vàrem fer amb els nostres dits? Ben segur que no. Llavors la covardia aflora i el nostre lleó intern es converteix en un petit ratolí que surt corrents. Ja tenim la polèmica servida.

Formem part de grups de feina, família, esbarjo, activitats comuns, esports, etc. que ens apropen a persones que segur feia temps que no veiem. Aquests fets sí que els hi hem d’agrair a l’aplicació. Però no obstant en el nostre cel·lular hi ha tants grups com colors on, les persones que hi formem part, ens veiem bombardejades de tal manera que aconseguim avorrir les interaccions i fins i tot augmentar algunes antipaties. Això sí, si no hi estem a gust, qui és el primer que se’n va d’un grup?

Els entesos ens avisen de dos fets sobre l’aplicació; ens fa disminuir la productivitat per la quantitat d’hores que hi dediquem, i també ens estem tornant cada dia més analfabets en relacions humanes. Avisen també de la pèrdua de privacitat i de la gran simplicitat en què s’estan convertint els nostres intercanvis deixant que la banalitat entri a la nostra vida de manera flagrant. Pel que fa a les parelles i relacions amoroses, s’han perdut els espais individuals i ha augmentat el control d’uns envers els altres. Cada vegada ens podem vigilar més i perdem el nostre espai individual dins la parella, fet pel qual els litigis, per ruptura matrimonial amb l’aplicació com a tema central han arribat als jutjats. I cada dia són més nombrosos. Les parelles es barallen a través del what’s per motius ocasionats en aquestes converses. “Que si tu m’has dit…”, “Que has mal interpretat el to”, “Que era broma, no has vist les emoticones?”, “Que si he llegit les teves converses…”.

Us puc ben assegurar que la convivència i les relacions provoquen intercanvi, alleugerint els fanatismes propis i aliens. Les persones necessitem tacte, emoció, abraçades o l’autenticitat d’una bona conversa, ja que som éssers socials. També la sinceritat d’una xerrada on defensar la nostra opinió però també escoltar la de l’ altre. Qui domina la nostra vida, la icona verda o nosaltres?

Com a motiu de reflexió i alhora de bones pràctiques amb els nostres mòbils, hem de pensar com volem viure.

Opció A: Tenint el cap cot mirant una pantalla i menyspreant el que passa al nostre voltant.

Opció B: Aixecant-lo per poder somriure als amics, que com nosaltres, han decidit deixar el mòbil i viure converses de veritat.

Explicar a les noves generacions que una aplicació com aquesta pot arribar a ser generadora de conflictes emocionals dels quals ens en podem arribar a penedir, és un bon avís. Les relacions humanes són per gaudir-les en directe i no a través d’una pantalla tàctil.

Fa pocs dies Google va cancel·lar el deute de 100 mil euros a un nen pel servei de publicitat que havia contractat per error. Som conscients de tot el que els pot passar si no tutelem l’ús de les xarxes? De cara a l’educació dels nostres petits, quins valors volem transmetre’ls sobre el món virtual? Cada família ben segur que podrà trobar la seva manera d’educar el seu ús, un bon contacte amb la realitat i amb les persones. Pensem-hi.

LA TRIBUNA: ALTRUISME

altruisme_637Tres mesos abans de Festa Major de Gràcia, en un pis de Sant Gervasi comencem les reunions per dissenyar la Comissió de FM. Som sis persones interessades en cedir el nostre temps per a que la nostra festa, per excel·lència, pugui rutllar amb garantia i dinamisme.

Enumerem les tasques, repartim la feina, busquem espais per reunir-nos, berenem i riem de tota la feina que hi ha per fer. Hem sorprèn les ganes que tenim d’aconseguir el …

Com un grup de persones amb ganes i bon rotllo poden arribar a generar moltes activitats de la Festa Major de Gràcia 2016. Un bon equip i una bona tasca. Animeu-vos l’any que ve a viure les festes des de dintre.

IMMA SUST: “Hi ha més demanda de ties bones que de ties divertides”

 

Imma_Sust

????????????????????????????????????

 

 

 

 

 

 

 

Porta 20 anys dedicada a la comunicació fent de presentadora, reportera, monologuista i escriptora. Ha estat a Tele 5, Antena 3, La Sexta, Tv3, Canal Català, RNE, ComRàdio i Catalunya Radio. Està dirigint i presentant Selfiematon a BTV i el programa Metrosexual a MetroFm.es Col·labora a “Les 1001 Nits” de Catalunya Ràdio i te secció pròpia a Ràdio 3 “Todos somos sospechosos”, també escriu a El Periódico, “El segundo sexo” i és l’encarregada de la botiga eròtica Amantis a Gràcia. La seva primera novel·la Abrázame Fuerte amb el pseudònim Lof Yu ha estat traduïda al francès amb gran èxit.

Entrevista a la pregonera de la Festa Major 2016, Imma Sust. Dintre de la seva botiga Amantis, parlarem de forma animada de la seva vida com a dona de mitjans i periodista en temes de sexe. Treballa moltíssim i gaudeix amb la seva feina emprenedora. Gràcies a la Imma, ben segur que els tabus socials sobre les dones deixaran pas a una opinió més valorada del sexe femení.