Arxiu de la categoria: Premsa

DRA. CARRERAS: “Quan les dones tenim càrrecs, els obviem”. Pregonera de la Festa Major de Gràcia

 

 

 

 

 

 

 

 

Des de l’Independent he pogut entrevistar la Pregonera de Gràcia. L’entrevista a la Dra. Carrerras ha estat un plaer doble. Per una banda conèixer la seva trajectòria com a professional, ha estat molt sorprenent per a mi. Ha ajudat moltes dones a portar els seus fills i filles al món, innovant en medicina obstetrícia i ginecològica. I per l’altre com a dona lluitadora de les seves creences, quina vitalitat i entusiasme a l’hora de moure projectes endavant.

En Joan i ella es van conèixer als 15 anys al Centre Moral, participava a esplai, fent cercaviles amb el grup “Pamipipa” i membre de la Vocalia de Dones de l’Associació de veïns de la Vila de Gràcia. Van tenir dos fills: Jeroni de 25 anys i Francina de 22. Actualment és Cap del servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron i presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia i un referent mundial en la seva especialitat segons Forbes.

 

MÉS GANES al diari l’Independent de Gràcia

Des de l’estiu del 2017, tenim més consciencia del que es organitzar una Festa Major i no poder desenvolupar-la. Sabem el que costa preparar-la i que el segon dia els esdeveniments a la ciutat ens deixin sense poder viure el seu esplendor. Ens trobarem immersos en una tràgica data, 17 d’agost del 2017, on tota la ciutat és va…

La Festa major de l’any passat va quedar marcada per l’atemptat. Quan portàvem dos dies de festa van succeir els fets de la Rambla. Tot va quedar desdibuixat i la vida al carrer també.

Aquest any farem l’homenatge a les víctimes i a les persones que van quedar malmeses aquell dia. Tothom d’una manera o d’un altre ens hi vàrem veure implicats. Una gran tristesa. Per aquest motiu la Festa major 200+1 la viurem diferent.

NOVES GENERACIONS al diari L’Independent de Gràcia.

Pels carrers de Gràcia, hores prèvies a Foguerons, em fixo en la quantitat d’infants que venen a la festa de Sa Pobla de la nostra vila. Alguns arrossegats pels seus pares i mares ben be no saben on es fiquen quan de sobte sona el primer ensurt dels trabucaires. Entenc que de ben petits…

Sorprenent és veure la quantitat de famílies que venen a Foguerons. Segurament per què és una festa molt diferent de la resta. Poder sentir i ballar cançons mallorquines, alhora que fer-te el menjar al mig del carrer tenen el seu atractiu en una ciutat com la nostra.

Tenim moltes colles de Diables a Gràcia i totes elles comencen a tenir descendència. Nous diables i diablesses, noves generacions que ben aviat s’incorporaran a les nostres Colles per poder cremar amb els grans. Us estem esperant!!!

PAU BARTROLÍ: “A la ràdio hi ha massa política”

Al Pau el vaig conèixer a Onda Cero quan hi vaig anar a fer una col·laboració sobre emocions. A tots dos ens va agradar la manera de treballar de l’altre i iniciarem més feina comuna. D’ell podríem destacar la capacitat per treballar que té i el bon tracte amb qui se li apropa. Un periodista dels bons que amb la notícia a la mà en fa meravelles.

Pau Bartrolí: Estudia periodisme a Pompeu Fabra, especialització humanitats. De jove havia guanyat concursos literaris i a la carrera se n’adona que li agrada escriure. Va començar en agencies de comunicació i tot seguit va fer una secció a Onda Cero, durant un any. Entra a informatius i després passa a programes, amb Albert Lesan. Condueix el programa el passat estiu i actualment coordina La Ciutat al costat de Mónica Günther, cada dia a les 12h. Va viure l’atemptat del 17 d’agost en primera persona, ja que l’emissora és a la Rambla. Ha rebut un Ondas pel rigor i la bona feina d’aquell dia.

ACOMPANYADA al diari L’Independent de Gràcia.

De quantes maneres he viscut la Festa Major de Gràcia? D’adolescent amb els amics del Institut. Després amb la meva parella a peu d’escenari, acabant la nit al carrer Còrsega menjant xurros. L’any que celebro els trenta…

Aquest article reflecteix les diferents maneres que els vilatans d’adopció, com és el meus cas, podem arribar a implicar-nos a la Festa Major. Una vila que s’obre als forans en tots els seus àmbits i t’acull com si fossis un mes.

M’ha agradat sentir-me com a casa i donar un cop de ma en tots els aspectes que hi he col·laborat. A partir d’ara, per mi, s’obre una porta ben diferent a l’hora de participar-hi com a mínim el primer any, doncs es complicat fer quelcom amb una nena tan petita. Quan ja hagi crescut un xic més, la Festa Major 2018 ja ens hi tornarem posarem un altre cop.

MANEL FERRER: “La tele t’accelera la vida i després has de frenar”

El Manel i jo ens coneixem des de fa molts anys. Quan en tenia 14 em va dir que volia fer ràdio amb l’equip de El Galliner, i tots li diguérem que si. Era el corresponsal de Girona. Així va iniciar les seves passes en el mon de la comunicació i actualment és un crack de la tele i la ràdio. També dir-vos que s’ha forjat una amistat que encara ens uneix.

Manel Ferrer: És titulat en producció i comunicació audiovisual. Actualment col·labora cada tarda al programa “Arucitys” de 8tv i dirigeix i presenta “Preferències per la tele” a RNE4, també condueix “El pis d’estudiants”, que va rebre el premi RAC al Millor programa de Ràdio Local de Catalunya. Ha passat també per Onda Cero, Telecinco i ha sigut columnista de El Periódico de Catalunya.

 

ROGER DE GRÀCIA i AGNÈS BUSQUETS: “Som populars però no deixarem de comprar kiwis al mercat”

Va ser una entrevista molt entretinguda. Al Ikastola esmorzant a mig mati i com hi vaig anar amb la meva filla d’un mes, ells dos l’ha van voler agafar per consolar-la quan plorava. Tot un ajut, gràcies. Parlarem de pregons, política, barri i ciutat i de la maternitat. Una entrevista que va ser tot un repte per mi amb dos dels grans. Un plaer.

Agnès Busquets, actriu, imitadora, polifacètica, estudia interpretació al 1998. Comença amb Malalts de tele, La Cosa Nostra, després El Club Super3 a TV3, actualment el Polònia i el Crackòvia. També ha fet teatre.

Roger de Gràcia, periodista i actor. Ha presentat Caçadors de paraules, Polònia, el concurs Bocamoll, el OIK mentns?, No me les puc treure del cap, La meva, El sopar. I des del 2016 és el director i presentador del magazín de la tarda a Catalunya Ràdio, Estat de Gràcia.

 

 

 

IVAN LABANDA: M’agrada moure’m per reptes

 

 

 

 

 

 

 

Al ’92, amb dotze anys, cantava a una coral i els van agafar per l’espectacle Nou Memory. Fascinat, va decidir que volia dedicar-s’hi de gran. Al seu web us sorprendrà la gran quantitat de feines que ha realitzat nomes amb 30 anys (www.ivanlabanda.com) i @ivanlabanda. Tele, doblatge, publicitat, teatre, direcció i improvisació en estat pur. Actualment el podem veure al Polònia fent d’Iceta o al Crackòvia, fent de Luís Enrique. Al setembre estrena Cabaret al Teatre Victòria, pel 50 aniversari de l’obra. No us ho perdeu.

Va ser una entrevista genial. L’Ivan ens esperava i per motius de maternitat arribarem tard. Amb els nervis la meva filla plorava i per poder calmar-la vaig haver de donar-li el pit allà mateix durant de l’entrevista. Tot va acabar be però quedarem en que aquesta anècdota era la més surrealista que ens havia passat als tres. Gràcies Ivan.

LA SETMANA: Irascibilitat i simplicitat

Ara que vaig cada dia amb transport públic per l’embaràs, he descobert el fascinant mon de les converses dels altres. Faig trajectes de tres o quatre parades amb els Ferrocarrils de la Generalitat i la veritat gaudir del plaer d’escoltar és fascinant.

Aquest article parla de la poca responsabilitat que assumim en els fets que ens succeeixen, en el dia a dia, amb els altres. Acostumem a atribuir que els problemes els tenen els altres i no nosaltres…. quan les coses passen perquè en petita mida nosaltres també hi hem intervingut. Llegiu, llegiu!

simplicitat simplicitat_2

 

 

MÓNICA GLAENZEL: “El món del teatre és una mica egocèntric”

IMG_6652Monica_Glaenzel

 

 

 

 

 

 

 

Comença fent escenografia i petits papers a la seva escola, Virolai. Després al grup amateur del Menendez, i continua al Col·legi del Teatre i Institut del Teatre. Obres que vol destacar: Krampack al 1995-1997; Sóc Lletja al 1997; Plats Bruts al 1999-2002; Excuses! al 2001-2002; M.A.R.I.L.U.L.A. al 2016-2017; i per últim Fes-me una perduda, al teatre Eólia; des de aquest 23 de març al 9 d’abril.

Mònica és una actriu de gran bagatge. En tota la seva trajectòria sempre ha interpretat dones amb les coses clares i amb ganes de lluita per canviar el seu entorn. Com a persona és un encant, se li nota que la seva feina l’apassiona i la viu cada dia com si fos l’últim. Una entrevista per parlar de passions i feina que va donar molt de sí. Gràcies, Mònica.