Arxiu de la categoria: Premsa

ISABEL GALÍ: “Quan faig una notícia penso que l’espectador és intel·ligent”

630_Isabel_GaliIsabel_jo2

Des de l’adolescència volia saber com funcionàvem les persones i el món: o estudiava filosofia o Periodisme. És va decantar per la segona opció com a repte per a perdre la timidesa. Després demanar pràctiques a TV3, per que li agradava internacional. Ha treballat a Andorra Televisió, CNN Plus, El Periódico… Dues oposicions a TV3, i comença amb les corresponsalies internacionals. A Jerusalem, dos anys i mig, i quatre a Amèrica Llatina.

Va ser una entrevista molt i molt fructífera. Només escoltar-la vivies qualsevol conflicte vèlic des de dintre. Una dona apassionada de la feina que la vol viure des de trinxeres com les bones periodistes. Gràcies a la Isabel vaig entendre molt millor que signifiquen els moments que estem vivint al món.

SERGI CERVERA: “M’agradaria ser el dolent a les pel·lícules de James Bond”

Sergi_Cerverasergi_jo

Li agrada la ràdio i comença a El Galliner de Ràdio Gràcia. Des dels deu anys fa formació actoral entre les que destaca Nancy Tuñón (2005/10) i el Professional Actors Masterclass (2013/14) a Los Angeles. Al cinema ha actuat i dirigit Projecte Rwanda (2015); Marhaba (2013); Ruta 66 (2011), amb els quals ha rebut 14 premis. Al 2016, al teatre ha estrenat “Tots son Anna Allen” (Almeria Teatre) i “Com ser Jordi Cadellens” (Microteatre). A TV La Riera de TV3 (2014); El caso a TVE (2015) i al Polònia (2015/16), com a Romeva i Rivera.

Vaig entrevistar en Sergi Cervera a la plaça de la Vila de Gràcia. Varen ser uns moments de retrobament, doncs en Sergi i jo ens coneixíem des dels seus 17 anys quan va començar a fer ràdio al programa que vaig dirigir a Ràdio Gràcia: El GALLINER.

DIARI DE L’EDUCACIÓ: Llegir ens dona vida

Amb en Pere Darder, el meu pare, vàrem decidir escriure un article  (Llegir ens dóna vida) sobre la importància de la lectura a les nostres vides. Un plaer que hem cultivat, tota la família, segurament pel que significa tenir una bibliotecària a casa, la meva mare.

Llegiu i adoneu-vos-en de tot el que ens aporta a nivell cognitiu i després emocional llegir cada dia. Una manera d’aconseguir una vida plena de somnis de qualitat. Llegiu i penseu-hi.

Pere_jo

ISONA PASSOLA: “No necessito per a res l’èxit, no s’ha d’eternitzar la fama”

Isona_Passola_614

Isona_jo

Llicenciada en història per l’UAB, realitza estudis d’imatge i cinema, a Barcelona i Nova York. Funda Massa d’Or Produccions, on és productora, guionista i directora de produccions com: L’endemà (2014); Pa negre (2010); El corredor del Mediterráneo (2012) i Catalunya-Espanya (2009). Directora de l’Acadèmia del cinema en Català des del 2013, Representant d’Espanya al Festival de Cannes des del 2001; realitza seminari de guió i producció a l’URL, des del 1997. Aviat presentarà Incerta Glòria, que com ella diu, serà la segona part de Pa negre.

Vaig poder conèixer a Isona Passola, una dona decidida, treballadora i amb moltes ganes de viure. L’entrevista va estar envoltada de bon rotllo i molt d’aprenentatge, la Isona es un pou de saviesa. Els seus estudis d’història la fan una dona conseqüent i alliberada de pensament que ens pot donar moltes lliçons sobre pensament històric i polític. Gràcies, Isona.

LA TRIBUNA: ESPERA’T. ATURA’T

Reflexiona“Si vols llegir aquestes lletres has d’estar en calma. El que escric necessita reflexió. Si ara et trobes transitant, amb presses o amb un estat d’estrès important, guardat aquest exemplar per llegir-lo més tard. Busca la calma externa i interna, seu amb la teva beguda preferida i llegeix alhora que vas reflexionant cada paraula d’aquest article. T’ho recomano, en trauràs més profit.” 

Tenim una vida per gaudir, i ben sovint no ens adonem de qui ens ha atorgat aquest privilegi. Siguem agraïts, principalment a la nostre mare i el nostre pare, dels anys que podem gaudir i les experiències vitals que podrem aprofundir.

BRUNO ORO: “La televisió t’espavila i et posa contra les cordes; sóc més efectiu”

611_Bruno_Oro

Bruno_jo_2

 

 

 

 

 

 

 

Estudià a l’escola Costa i Llobera de Barcelona, on ja imitava. Després art dramàtic a l’Institut del Teatre, i a la Rose Bruford College of Drama de Londres. Al 2000 entrà al Polònia, i amb les seves imitacions triomfa, tot i que no ha deixat de treballar paral·lelament. Sèries de televisió, ràdio, pel·lícules, i ha publicat tres discos i diferents videoclips. Ara està fent bolos amb la Dream Big band cantant Frank Sinatra 100 anys, sota la direcció de Vicens Martín. Aviat una pel·lícula.

L’entrevista amb @bruno_oro va ser tot un aprenentatge. Ràpida i concisa, amb petites anècdotes i molt entusiasme. Amb en Bruno fa molts anys que ens coneixem, per motius d’infància, i després de feina. L’he entrevistat un munt de vegades a diferents mitjans, un plaer saber coses noves del seu bagatge. Amb aquesta nova etapa que ara comença li desitjo el millor per a que tots en podem gaudir de la seva polifacètica carrera. Ànims!

CRISTINA ARENAS: “La guerra és absurda però tampoc podem ser neutrals”

608_Cristina_AranesCristina_jo

Estudia a l’Institut de Teatre de Barcelona. Te companyia anomenada Ignifuga i han fet La norma d’extinció al Festival Fringe de Madrid. Paraules d’amor i de Poble en poble, amb Joan Ollé. El cantador, dirigida per Xiscu Masó al TNC. WK (creaciópròpia) amb la Cia GroteskaTeatre. Amb la Cia El martell ha estrenat Ah! i amb l’obra YX, han guanyat el 2n Premi de la beca Desperta. A l’Almeria Teatre, i durant un mes, podreu veure Fusells de Brecht, amb més actors joves i novells de gran renom. Dona classes de teatre a nois i noies amb intel·ligència límit a la Fundació ACIDH.

He entrevistat a Cristina Arenas, actriu novella s’enfronta al seu primer paper protagonista amb molta valentia. En aquesta entrevista ens explica les ganes de ser actriu en diferents facetes de la seva professó i com encara les emocions van per a l’escena. Sincera, ens explica que en sap ben poc d’una guerra però que se n’adona que tard o d’hora hem de decidir quina es la nostra opinió, la neutralitat es impossible. Treballa donant classes de teatre als discapacitats de la Fundació ACIDH, fet que diu molt d’ella. Llegiu, llegiu…

LA TRIBUNA: NEVA EN EL MEU INTERIOR

604_Neva

“Neva. Ja fa estona. No sembla que vulgui parar. Miro el temps en el meu mòbil. Temperatures sota cero i pluja. Això significa més neu. Com em trobo en una casa de muntanya a 2000 metres, estic tranquil·la, aquí ho tenen tot previst per aquest estat meteorològic. Si, en aquest país hi estan avesats als entorns amb neu. Jo no tant.”

En el primer article de l’any a l’Independent de Gràcia, explico com sortir del pensament obsessiu que moltes vegades ens deixa paralitzats i sense capacitat per moure’ns. Llegiu, llegiu…

LA TRIBUNA: VELLESSA

Vellesa“Aquesta setmana de bon matí, he pogut gaudir del sol en una plaça. Aquestes temperatures hi conviden. Amb una companya de feina hem fet planificacions i nous projectes professionals amb el bon temps que tenim. Sóc afortunada. Quan ella ha marxat m’he quedat trastejant amb el mòbil i acabant-me el meu te vermell. La meva sorpresa ha vingut quan una dona gran, que buscava…”

Aquest mes de novembre explico la meva experiència en una plaça de Gràcia. Com ha de ser fer-se vell? Ho sabem portar i gaudir alhora? Llegiu, llegiu…

David Castillo: “Sóc un supervivent; escriure és un miracle i una temeritat”

David_CastilloDavidCastillo_jo

 

 

 

 

 

 

Originari de Poblenou, de ben petit pujaren a Vallcarca per quedar-s’hi. Des dels 10 anys li publiquen  poemes a diaris i revistes, arribant a destacar com a poeta i novel·lista. Dirigeix des de 1989 el suplement de Cultura d’El Punt Avui, i ha rebut molts premis per la seva obra; al  1997 el premi Carles Riba; al 1999 el premi Joan Crexells; i al 2001 el premi Sant Jordi. En poesia, Game over (1998); El pont de Mühlberg (2000); i en novel·la, No miris enrere (2002); El llibre dels mals catalans: burocràcia sentimental sobre la noció del temps (2010); El mar de la tranquil·litat (2010); Barcelona no existeix (2014)”

He entrevistat a David Castillo, escriptor, periodista i agitador cultural en tota regla. En aquesta entrevista ens explica la dificultat de ser escriptor avui en dia. Li agrada dir el que pensa i no té cap tipus de por de mostrar-ho. La seva bibliografia i premis és ben extensa, i totes les parets de casa seva estan plenes de prestatgeries amb llibres i discos. Llegiu, llegiu…