Arxiu de la categoria: Premsa

DIARI DE L’EDUCACIÓ: Riscos i avantatges del WhatsApp entre els nostres infants i joves


whats-app

1.000 milions d’usuaris connectats diàriament

Podeu fer memòria de com era la vostra vida abans de l’aplicació mòbil WhatsApp? Com quedàveu amb la gent? Com eren les vostres converses? Us relacionàveu igual que ara?

 

En el seu moment Google va revolucionar el nostre entorn de tal manera que alguns l’anomenem Sant Google, per tot el que hi pots trobar i descobrir. Poques queixes es tenen d’aquest buscador informatiu que ha canviat la manera d’arribar a la notícia en dècimes de segon. En canvi l’aplicació WhatsApp, amb 1.000 milions d’usuaris connectats diàriament, en els seus inicis va tenir molts adeptes, però en l’actualitat cada vegada hi ha més usuaris decebuts. I és que en realitat ens fa més mal que bé. N’estem veritablement enganxats. Aquesta aplicació que venia per millorar les nostres vides i comunicacions, en l’actualitat, ens té el cap ben robat. Les noves generacions són les més perjudicades, per la quantitat d’hores que hi dediquen i perquè van néixer amb un mòbil sota el braç, en comptes del pa.

Alguns diuen que la rodoneta verda els ha canviat la vida de manera positiva i altres que tot plegat és un desastre. Té avantatges importants com realitzar trobades, organitzar activitats de manera eficient, saber notícies de familiars i amics llunyans, gaudir d’acudits i anècdotes que s’hi generen en el dia a dia. L’humor a través del “what’s” ens treu més d’un riure diàriament. Ara bé, que aquest somriure sigui comú i no xafarderia.

L’altre dia, però, en una sessió terapèutica, una noia m’ensenyava una conversa que s’havia produït dos dies abans en la seva aplicació verda. La pacient estava molt trista per què els seus millors amics, els de tota la vida, no havien entès que ja no anés tant amb ells, doncs tenia una nova parella. Després d’algunes interlocucions desagradables, la història acabà amb un gran enuig des del grup, provocant que ella l’abandonés sentint-se incompresa. “He perdut els meus amics, Clara”, em deia.

Segons el meu parer, les discussions no s’han de mantenir per missatge, igual que tampoc cap ruptura amorosa. Les relacions s’enfronten, es viuen i es resolen amb i davant de les persones. És veritat que encara no estem avesats a fer servir les nostres emocions. La societat capitalista no ens ho posa fàcil, sentir i expressar no està gaire ben vist, però aplicacions com aquesta dificulten encara més els nostres aprenentatges emocionals. Les lletres del mòbil no poden expressar sentiments, ni tampoc amb les emoticones, com alguns es pensen. Fem servir l’aplicació per no enfrontar la realitat, ja que tots som molt valents des de lluny, i és clar, si no veig les reaccions dels altres em sento més fort per continuar fent mal.

Aquests fets però ens ocasionen estats d’ansietat bastant perillosos. Ens fem mal els uns als altres a través d’una pantalla, agredint sense treva per què cada vegada des de la soledat tenim més inflat el nostre ego. Si ens repetim constantment que estem en poder de la raó i ens sentim per sobre dels altres, seguirem trepitjant-los a través de la xarxa. Ja que la vida digital ens posa fàcil ser agressius. Tot el que ens passa està dintre dels mòbils, i no a la vida emocional quotidiana. La senzillesa per gaudir de la vida, i les relacions, cada vegada es complica més.

I que passa quan després ens trobem aquestes persones pel carrer?

Els hi tornarem a repetir els retrets amb la facilitat que ho vàrem fer amb els nostres dits? Ben segur que no. Llavors la covardia aflora i el nostre lleó intern es converteix en un petit ratolí que surt corrents. Ja tenim la polèmica servida.

Formem part de grups de feina, família, esbarjo, activitats comuns, esports, etc. que ens apropen a persones que segur feia temps que no veiem. Aquests fets sí que els hi hem d’agrair a l’aplicació. Però no obstant en el nostre cel·lular hi ha tants grups com colors on, les persones que hi formem part, ens veiem bombardejades de tal manera que aconseguim avorrir les interaccions i fins i tot augmentar algunes antipaties. Això sí, si no hi estem a gust, qui és el primer que se’n va d’un grup?

Els entesos ens avisen de dos fets sobre l’aplicació; ens fa disminuir la productivitat per la quantitat d’hores que hi dediquem, i també ens estem tornant cada dia més analfabets en relacions humanes. Avisen també de la pèrdua de privacitat i de la gran simplicitat en què s’estan convertint els nostres intercanvis deixant que la banalitat entri a la nostra vida de manera flagrant. Pel que fa a les parelles i relacions amoroses, s’han perdut els espais individuals i ha augmentat el control d’uns envers els altres. Cada vegada ens podem vigilar més i perdem el nostre espai individual dins la parella, fet pel qual els litigis, per ruptura matrimonial amb l’aplicació com a tema central han arribat als jutjats. I cada dia són més nombrosos. Les parelles es barallen a través del what’s per motius ocasionats en aquestes converses. “Que si tu m’has dit…”, “Que has mal interpretat el to”, “Que era broma, no has vist les emoticones?”, “Que si he llegit les teves converses…”.

Us puc ben assegurar que la convivència i les relacions provoquen intercanvi, alleugerint els fanatismes propis i aliens. Les persones necessitem tacte, emoció, abraçades o l’autenticitat d’una bona conversa, ja que som éssers socials. També la sinceritat d’una xerrada on defensar la nostra opinió però també escoltar la de l’ altre. Qui domina la nostra vida, la icona verda o nosaltres?

Com a motiu de reflexió i alhora de bones pràctiques amb els nostres mòbils, hem de pensar com volem viure.

Opció A: Tenint el cap cot mirant una pantalla i menyspreant el que passa al nostre voltant.

Opció B: Aixecant-lo per poder somriure als amics, que com nosaltres, han decidit deixar el mòbil i viure converses de veritat.

Explicar a les noves generacions que una aplicació com aquesta pot arribar a ser generadora de conflictes emocionals dels quals ens en podem arribar a penedir, és un bon avís. Les relacions humanes són per gaudir-les en directe i no a través d’una pantalla tàctil.

Fa pocs dies Google va cancel·lar el deute de 100 mil euros a un nen pel servei de publicitat que havia contractat per error. Som conscients de tot el que els pot passar si no tutelem l’ús de les xarxes? De cara a l’educació dels nostres petits, quins valors volem transmetre’ls sobre el món virtual? Cada família ben segur que podrà trobar la seva manera d’educar el seu ús, un bon contacte amb la realitat i amb les persones. Pensem-hi.

LA TRIBUNA: ALTRUISME

altruisme_637Tres mesos abans de Festa Major de Gràcia, en un pis de Sant Gervasi comencem les reunions per dissenyar la Comissió de FM. Som sis persones interessades en cedir el nostre temps per a que la nostra festa, per excel·lència, pugui rutllar amb garantia i dinamisme.

Enumerem les tasques, repartim la feina, busquem espais per reunir-nos, berenem i riem de tota la feina que hi ha per fer. Hem sorprèn les ganes que tenim d’aconseguir el …

Com un grup de persones amb ganes i bon rotllo poden arribar a generar moltes activitats de la Festa Major de Gràcia 2016. Un bon equip i una bona tasca. Animeu-vos l’any que ve a viure les festes des de dintre.

IMMA SUST: “Hi ha més demanda de ties bones que de ties divertides”

 

Imma_Sust

????????????????????????????????????

 

 

 

 

 

 

 

Porta 20 anys dedicada a la comunicació fent de presentadora, reportera, monologuista i escriptora. Ha estat a Tele 5, Antena 3, La Sexta, Tv3, Canal Català, RNE, ComRàdio i Catalunya Radio. Està dirigint i presentant Selfiematon a BTV i el programa Metrosexual a MetroFm.es Col·labora a “Les 1001 Nits” de Catalunya Ràdio i te secció pròpia a Ràdio 3 “Todos somos sospechosos”, també escriu a El Periódico, “El segundo sexo” i és l’encarregada de la botiga eròtica Amantis a Gràcia. La seva primera novel·la Abrázame Fuerte amb el pseudònim Lof Yu ha estat traduïda al francès amb gran èxit.

Entrevista a la pregonera de la Festa Major 2016, Imma Sust. Dintre de la seva botiga Amantis, parlarem de forma animada de la seva vida com a dona de mitjans i periodista en temes de sexe. Treballa moltíssim i gaudeix amb la seva feina emprenedora. Gràcies a la Imma, ben segur que els tabus socials sobre les dones deixaran pas a una opinió més valorada del sexe femení.

ISABEL GALÍ: “Quan faig una notícia penso que l’espectador és intel·ligent”

630_Isabel_GaliIsabel_jo2

Des de l’adolescència volia saber com funcionàvem les persones i el món: o estudiava filosofia o Periodisme. És va decantar per la segona opció com a repte per a perdre la timidesa. Després demanar pràctiques a TV3, per que li agradava internacional. Ha treballat a Andorra Televisió, CNN Plus, El Periódico… Dues oposicions a TV3, i comença amb les corresponsalies internacionals. A Jerusalem, dos anys i mig, i quatre a Amèrica Llatina.

Va ser una entrevista molt i molt fructífera. Només escoltar-la vivies qualsevol conflicte vèlic des de dintre. Una dona apassionada de la feina que la vol viure des de trinxeres com les bones periodistes. Gràcies a la Isabel vaig entendre molt millor que signifiquen els moments que estem vivint al món.

SERGI CERVERA: “M’agradaria ser el dolent a les pel·lícules de James Bond”

Sergi_Cerverasergi_jo

Li agrada la ràdio i comença a El Galliner de Ràdio Gràcia. Des dels deu anys fa formació actoral entre les que destaca Nancy Tuñón (2005/10) i el Professional Actors Masterclass (2013/14) a Los Angeles. Al cinema ha actuat i dirigit Projecte Rwanda (2015); Marhaba (2013); Ruta 66 (2011), amb els quals ha rebut 14 premis. Al 2016, al teatre ha estrenat “Tots son Anna Allen” (Almeria Teatre) i “Com ser Jordi Cadellens” (Microteatre). A TV La Riera de TV3 (2014); El caso a TVE (2015) i al Polònia (2015/16), com a Romeva i Rivera.

Vaig entrevistar en Sergi Cervera a la plaça de la Vila de Gràcia. Varen ser uns moments de retrobament, doncs en Sergi i jo ens coneixíem des dels seus 17 anys quan va començar a fer ràdio al programa que vaig dirigir a Ràdio Gràcia: El GALLINER.

DIARI DE L’EDUCACIÓ: Llegir ens dona vida

Amb en Pere Darder, el meu pare, vàrem decidir escriure un article  (Llegir ens dóna vida) sobre la importància de la lectura a les nostres vides. Un plaer que hem cultivat, tota la família, segurament pel que significa tenir una bibliotecària a casa, la meva mare.

Llegiu i adoneu-vos-en de tot el que ens aporta a nivell cognitiu i després emocional llegir cada dia. Una manera d’aconseguir una vida plena de somnis de qualitat. Llegiu i penseu-hi.

Pere_jo

ISONA PASSOLA: “No necessito per a res l’èxit, no s’ha d’eternitzar la fama”

Isona_Passola_614

Isona_jo

Llicenciada en història per l’UAB, realitza estudis d’imatge i cinema, a Barcelona i Nova York. Funda Massa d’Or Produccions, on és productora, guionista i directora de produccions com: L’endemà (2014); Pa negre (2010); El corredor del Mediterráneo (2012) i Catalunya-Espanya (2009). Directora de l’Acadèmia del cinema en Català des del 2013, Representant d’Espanya al Festival de Cannes des del 2001; realitza seminari de guió i producció a l’URL, des del 1997. Aviat presentarà Incerta Glòria, que com ella diu, serà la segona part de Pa negre.

Vaig poder conèixer a Isona Passola, una dona decidida, treballadora i amb moltes ganes de viure. L’entrevista va estar envoltada de bon rotllo i molt d’aprenentatge, la Isona es un pou de saviesa. Els seus estudis d’història la fan una dona conseqüent i alliberada de pensament que ens pot donar moltes lliçons sobre pensament històric i polític. Gràcies, Isona.

LA TRIBUNA: ESPERA’T. ATURA’T

Reflexiona“Si vols llegir aquestes lletres has d’estar en calma. El que escric necessita reflexió. Si ara et trobes transitant, amb presses o amb un estat d’estrès important, guardat aquest exemplar per llegir-lo més tard. Busca la calma externa i interna, seu amb la teva beguda preferida i llegeix alhora que vas reflexionant cada paraula d’aquest article. T’ho recomano, en trauràs més profit.” 

Tenim una vida per gaudir, i ben sovint no ens adonem de qui ens ha atorgat aquest privilegi. Siguem agraïts, principalment a la nostre mare i el nostre pare, dels anys que podem gaudir i les experiències vitals que podrem aprofundir.

BRUNO ORO: “La televisió t’espavila i et posa contra les cordes; sóc més efectiu”

611_Bruno_Oro

Bruno_jo_2

 

 

 

 

 

 

 

Estudià a l’escola Costa i Llobera de Barcelona, on ja imitava. Després art dramàtic a l’Institut del Teatre, i a la Rose Bruford College of Drama de Londres. Al 2000 entrà al Polònia, i amb les seves imitacions triomfa, tot i que no ha deixat de treballar paral·lelament. Sèries de televisió, ràdio, pel·lícules, i ha publicat tres discos i diferents videoclips. Ara està fent bolos amb la Dream Big band cantant Frank Sinatra 100 anys, sota la direcció de Vicens Martín. Aviat una pel·lícula.

L’entrevista amb @bruno_oro va ser tot un aprenentatge. Ràpida i concisa, amb petites anècdotes i molt entusiasme. Amb en Bruno fa molts anys que ens coneixem, per motius d’infància, i després de feina. L’he entrevistat un munt de vegades a diferents mitjans, un plaer saber coses noves del seu bagatge. Amb aquesta nova etapa que ara comença li desitjo el millor per a que tots en podem gaudir de la seva polifacètica carrera. Ànims!

CRISTINA ARENAS: “La guerra és absurda però tampoc podem ser neutrals”

608_Cristina_AranesCristina_jo

Estudia a l’Institut de Teatre de Barcelona. Te companyia anomenada Ignifuga i han fet La norma d’extinció al Festival Fringe de Madrid. Paraules d’amor i de Poble en poble, amb Joan Ollé. El cantador, dirigida per Xiscu Masó al TNC. WK (creaciópròpia) amb la Cia GroteskaTeatre. Amb la Cia El martell ha estrenat Ah! i amb l’obra YX, han guanyat el 2n Premi de la beca Desperta. A l’Almeria Teatre, i durant un mes, podreu veure Fusells de Brecht, amb més actors joves i novells de gran renom. Dona classes de teatre a nois i noies amb intel·ligència límit a la Fundació ACIDH.

He entrevistat a Cristina Arenas, actriu novella s’enfronta al seu primer paper protagonista amb molta valentia. En aquesta entrevista ens explica les ganes de ser actriu en diferents facetes de la seva professó i com encara les emocions van per a l’escena. Sincera, ens explica que en sap ben poc d’una guerra però que se n’adona que tard o d’hora hem de decidir quina es la nostra opinió, la neutralitat es impossible. Treballa donant classes de teatre als discapacitats de la Fundació ACIDH, fet que diu molt d’ella. Llegiu, llegiu…