Arxiu de la categoria: Contraportades

ROGER DE GRÀCIA i AGNÈS BUSQUETS: “Som populars però no deixarem de comprar kiwis al mercat”

Va ser una entrevista molt entretinguda. Al Ikastola esmorzant a mig mati i com hi vaig anar amb la meva filla d’un mes, ells dos l’ha van voler agafar per consolar-la quan plorava. Tot un ajut, gràcies. Parlarem de pregons, política, barri i ciutat i de la maternitat. Una entrevista que va ser tot un repte per mi amb dos dels grans. Un plaer.

Agnès Busquets, actriu, imitadora, polifacètica, estudia interpretació al 1998. Comença amb Malalts de tele, La Cosa Nostra, després El Club Super3 a TV3, actualment el Polònia i el Crackòvia. També ha fet teatre.

Roger de Gràcia, periodista i actor. Ha presentat Caçadors de paraules, Polònia, el concurs Bocamoll, el OIK mentns?, No me les puc treure del cap, La meva, El sopar. I des del 2016 és el director i presentador del magazín de la tarda a Catalunya Ràdio, Estat de Gràcia.

 

 

 

IVAN LABANDA: M’agrada moure’m per reptes

 

 

 

 

 

 

 

Al ’92, amb dotze anys, cantava a una coral i els van agafar per l’espectacle Nou Memory. Fascinat, va decidir que volia dedicar-s’hi de gran. Al seu web us sorprendrà la gran quantitat de feines que ha realitzat nomes amb 30 anys (www.ivanlabanda.com) i @ivanlabanda. Tele, doblatge, publicitat, teatre, direcció i improvisació en estat pur. Actualment el podem veure al Polònia fent d’Iceta o al Crackòvia, fent de Luís Enrique. Al setembre estrena Cabaret al Teatre Victòria, pel 50 aniversari de l’obra. No us ho perdeu.

Va ser una entrevista genial. L’Ivan ens esperava i per motius de maternitat arribarem tard. Amb els nervis la meva filla plorava i per poder calmar-la vaig haver de donar-li el pit allà mateix durant de l’entrevista. Tot va acabar be però quedarem en que aquesta anècdota era la més surrealista que ens havia passat als tres. Gràcies Ivan.

MÓNICA GLAENZEL: “El món del teatre és una mica egocèntric”

IMG_6652Monica_Glaenzel

 

 

 

 

 

 

 

Comença fent escenografia i petits papers a la seva escola, Virolai. Després al grup amateur del Menendez, i continua al Col·legi del Teatre i Institut del Teatre. Obres que vol destacar: Krampack al 1995-1997; Sóc Lletja al 1997; Plats Bruts al 1999-2002; Excuses! al 2001-2002; M.A.R.I.L.U.L.A. al 2016-2017; i per últim Fes-me una perduda, al teatre Eólia; des de aquest 23 de març al 9 d’abril.

Mònica és una actriu de gran bagatge. En tota la seva trajectòria sempre ha interpretat dones amb les coses clares i amb ganes de lluita per canviar el seu entorn. Com a persona és un encant, se li nota que la seva feina l’apassiona i la viu cada dia com si fos l’últim. Una entrevista per parlar de passions i feina que va donar molt de sí. Gràcies, Mònica.

IMMA SUST: “Hi ha més demanda de ties bones que de ties divertides”

 

Imma_Sust

????????????????????????????????????

 

 

 

 

 

 

 

Porta 20 anys dedicada a la comunicació fent de presentadora, reportera, monologuista i escriptora. Ha estat a Tele 5, Antena 3, La Sexta, Tv3, Canal Català, RNE, ComRàdio i Catalunya Radio. Està dirigint i presentant Selfiematon a BTV i el programa Metrosexual a MetroFm.es Col·labora a “Les 1001 Nits” de Catalunya Ràdio i te secció pròpia a Ràdio 3 “Todos somos sospechosos”, també escriu a El Periódico, “El segundo sexo” i és l’encarregada de la botiga eròtica Amantis a Gràcia. La seva primera novel·la Abrázame Fuerte amb el pseudònim Lof Yu ha estat traduïda al francès amb gran èxit.

Entrevista a la pregonera de la Festa Major 2016, Imma Sust. Dintre de la seva botiga Amantis, parlarem de forma animada de la seva vida com a dona de mitjans i periodista en temes de sexe. Treballa moltíssim i gaudeix amb la seva feina emprenedora. Gràcies a la Imma, ben segur que els tabus socials sobre les dones deixaran pas a una opinió més valorada del sexe femení.

ISABEL GALÍ: “Quan faig una notícia penso que l’espectador és intel·ligent”

630_Isabel_GaliIsabel_jo2

Des de l’adolescència volia saber com funcionàvem les persones i el món: o estudiava filosofia o Periodisme. És va decantar per la segona opció com a repte per a perdre la timidesa. Després demanar pràctiques a TV3, per que li agradava internacional. Ha treballat a Andorra Televisió, CNN Plus, El Periódico… Dues oposicions a TV3, i comença amb les corresponsalies internacionals. A Jerusalem, dos anys i mig, i quatre a Amèrica Llatina.

Va ser una entrevista molt i molt fructífera. Només escoltar-la vivies qualsevol conflicte vèlic des de dintre. Una dona apassionada de la feina que la vol viure des de trinxeres com les bones periodistes. Gràcies a la Isabel vaig entendre molt millor que signifiquen els moments que estem vivint al món.

CRISTINA ARENAS: “La guerra és absurda però tampoc podem ser neutrals”

608_Cristina_AranesCristina_jo

Estudia a l’Institut de Teatre de Barcelona. Te companyia anomenada Ignifuga i han fet La norma d’extinció al Festival Fringe de Madrid. Paraules d’amor i de Poble en poble, amb Joan Ollé. El cantador, dirigida per Xiscu Masó al TNC. WK (creaciópròpia) amb la Cia GroteskaTeatre. Amb la Cia El martell ha estrenat Ah! i amb l’obra YX, han guanyat el 2n Premi de la beca Desperta. A l’Almeria Teatre, i durant un mes, podreu veure Fusells de Brecht, amb més actors joves i novells de gran renom. Dona classes de teatre a nois i noies amb intel·ligència límit a la Fundació ACIDH.

He entrevistat a Cristina Arenas, actriu novella s’enfronta al seu primer paper protagonista amb molta valentia. En aquesta entrevista ens explica les ganes de ser actriu en diferents facetes de la seva professó i com encara les emocions van per a l’escena. Sincera, ens explica que en sap ben poc d’una guerra però que se n’adona que tard o d’hora hem de decidir quina es la nostra opinió, la neutralitat es impossible. Treballa donant classes de teatre als discapacitats de la Fundació ACIDH, fet que diu molt d’ella. Llegiu, llegiu…

David Castillo: “Sóc un supervivent; escriure és un miracle i una temeritat”

David_CastilloDavidCastillo_jo

 

 

 

 

 

 

Originari de Poblenou, de ben petit pujaren a Vallcarca per quedar-s’hi. Des dels 10 anys li publiquen  poemes a diaris i revistes, arribant a destacar com a poeta i novel·lista. Dirigeix des de 1989 el suplement de Cultura d’El Punt Avui, i ha rebut molts premis per la seva obra; al  1997 el premi Carles Riba; al 1999 el premi Joan Crexells; i al 2001 el premi Sant Jordi. En poesia, Game over (1998); El pont de Mühlberg (2000); i en novel·la, No miris enrere (2002); El llibre dels mals catalans: burocràcia sentimental sobre la noció del temps (2010); El mar de la tranquil·litat (2010); Barcelona no existeix (2014)”

He entrevistat a David Castillo, escriptor, periodista i agitador cultural en tota regla. En aquesta entrevista ens explica la dificultat de ser escriptor avui en dia. Li agrada dir el que pensa i no té cap tipus de por de mostrar-ho. La seva bibliografia i premis és ben extensa, i totes les parets de casa seva estan plenes de prestatgeries amb llibres i discos. Llegiu, llegiu…

Montalamontala_jo

“Ha estat escollida la pregonera de la Festa Major d’aquest any 2015. Als 15 anys, va fer la primera actuació al Teatre Almería, i encara no s’ha aturat. Radio, doblatge, tele i teatre avalen una feinada inconfusible. És considera un dona tot terreny i pensa que el important és treballar. Durant un any i mig ha estat fent de la mare de Fatima, Aisha, la protagonista de El Principe. Molt engrescada amb l’iniciativa, aquest setembre la podrem veure als microteatres del carrer Balien”.

He entrevistat a la Pregonera de Gràcia 2015, Mercè Montalà. Ja és la segona vegada que ens trobem davant d’una entrevista (primer com a gracienca famosa i quatre anys mes tard com a pregonera de la nostra festa), i ambdues vegades he gaudit moltíssim. Una dona sàvia, amable, sincera i amb un bagatge excepcional a nivell professional i personal. Xerrarem de la festa major, dels carrers engalanats, de com viure una festa de diferents maneres, i de la seva filla Irene (Montalà) que ara l’ha fet àvia. Llegeix, llegeix…

ALBERT SALAZAR: “Amb actors veterans treballes la meitat i aprens a ser generós”

Salazar
Salazar_jo

 

 

 

 

 

 

 

Nascut a Vallromanes, comença extraescolars de teatre. Als 14 anys fa un càsting al Romea i l’agafen per l’obra Mama Medea. Comença a estudiar a l’Escola d’art dramàtic Eòlia i després a Laura Jou estudi per a l’actor. Amb 18 anys l’agafen per La Riera en el paper de Marçal. I amb 19 anys combina tele i teatre; a l’Almeria amb Columbine at Sun i a la Sala de Microteatre de Gràcia amb l’Herència. Al setembre el veurem a In Memoria, Tetuan Eolia Teatre I+D.

L’Albert es un actor molt novell però amb una força extraordinària. Vol triomfar en aquesta professió però no per sortir a les revistes i ser famós, sinó per tenir sempre feina. Aquest es el seu millor somni.