Arxiu de la categoria: Contraportades

David Castillo: “Sóc un supervivent; escriure és un miracle i una temeritat”

David_CastilloDavidCastillo_jo

 

 

 

 

 

 

Originari de Poblenou, de ben petit pujaren a Vallcarca per quedar-s’hi. Des dels 10 anys li publiquen  poemes a diaris i revistes, arribant a destacar com a poeta i novel·lista. Dirigeix des de 1989 el suplement de Cultura d’El Punt Avui, i ha rebut molts premis per la seva obra; al  1997 el premi Carles Riba; al 1999 el premi Joan Crexells; i al 2001 el premi Sant Jordi. En poesia, Game over (1998); El pont de Mühlberg (2000); i en novel·la, No miris enrere (2002); El llibre dels mals catalans: burocràcia sentimental sobre la noció del temps (2010); El mar de la tranquil·litat (2010); Barcelona no existeix (2014)”

He entrevistat a David Castillo, escriptor, periodista i agitador cultural en tota regla. En aquesta entrevista ens explica la dificultat de ser escriptor avui en dia. Li agrada dir el que pensa i no té cap tipus de por de mostrar-ho. La seva bibliografia i premis és ben extensa, i totes les parets de casa seva estan plenes de prestatgeries amb llibres i discos. Llegiu, llegiu…

Montalamontala_jo

“Ha estat escollida la pregonera de la Festa Major d’aquest any 2015. Als 15 anys, va fer la primera actuació al Teatre Almería, i encara no s’ha aturat. Radio, doblatge, tele i teatre avalen una feinada inconfusible. És considera un dona tot terreny i pensa que el important és treballar. Durant un any i mig ha estat fent de la mare de Fatima, Aisha, la protagonista de El Principe. Molt engrescada amb l’iniciativa, aquest setembre la podrem veure als microteatres del carrer Balien”.

He entrevistat a la Pregonera de Gràcia 2015, Mercè Montalà. Ja és la segona vegada que ens trobem davant d’una entrevista (primer com a gracienca famosa i quatre anys mes tard com a pregonera de la nostra festa), i ambdues vegades he gaudit moltíssim. Una dona sàvia, amable, sincera i amb un bagatge excepcional a nivell professional i personal. Xerrarem de la festa major, dels carrers engalanats, de com viure una festa de diferents maneres, i de la seva filla Irene (Montalà) que ara l’ha fet àvia. Llegeix, llegeix…

ALBERT SALAZAR: “Amb actors veterans treballes la meitat i aprens a ser generós”

Salazar
Salazar_jo

 

 

 

 

 

 

 

Nascut a Vallromanes, comença extraescolars de teatre. Als 14 anys fa un càsting al Romea i l’agafen per l’obra Mama Medea. Comença a estudiar a l’Escola d’art dramàtic Eòlia i després a Laura Jou estudi per a l’actor. Amb 18 anys l’agafen per La Riera en el paper de Marçal. I amb 19 anys combina tele i teatre; a l’Almeria amb Columbine at Sun i a la Sala de Microteatre de Gràcia amb l’Herència. Al setembre el veurem a In Memoria, Tetuan Eolia Teatre I+D.

L’Albert es un actor molt novell però amb una força extraordinària. Vol triomfar en aquesta professió però no per sortir a les revistes i ser famós, sinó per tenir sempre feina. Aquest es el seu millor somni.