Arxiu de la categoria: Sin categoría

Deures si o no, al programa La ciutat, a ONDA CERO

La secció del dia 15 d’agost parlàvem de “Deures si o no a l’estiu”. Ara hi ha molt debat sobre deures si o no, durant l’any, i a l’estiu mes. Important: Han de tenir espais de joc lliure, sense adults, joc simbòlic, tasques captivadores i no fer-los servir com a càstig.

POSITIU dels deures

  • Afiança els hàbits d’estudi.
  • Milloren desenvolupament cognitiu del nen.
  • Reforcen l’aprenentatge de les mataries.
  • Incentiven l’autonomia i l’aprenentatge.
  • Si volem que millorin en lectura, càlcul o la gramàtica va be fer repeticions.

NEGATIU dels deures

  • Si l’infant no els entén ni te ajuda d’adults, poden ser font de conflicte.
  • Poden crear ansietat, estrès i dèficit d’atenció.
  • Poden crear conflictes familiars: soroll, espai, etc…
  • Ocupen molt temps familiar, per a que hi hagin espais d’estimació
  • Moltes vegades els infants no tenen tan temps com deures hi ha a fer.

ARTICLE: Realment puc ser lliure?

Cada 31 de desembre quan menjo els raïms, penso que m’agradaria aconseguir durant els propers 365 dies. I la fita per aquest dos mil tretze va ser: Sentir-me lliure. Aquest any si, aquest és l’objectiu per créixer un xic més cada dia.

I com es fa? Em preguntava, després de no ennuegar-me amb els 12 grans del gotim. Ho aconseguiré? I com serà? Difícil, fàcil, un gran repte o només una possible sensació mental?

El dia de Reis va caure a les meves mans un article on deia que el 65% del nostre cor està format per cèl·lules que pensen. Els científics han descobert que les cèl·lules del nostre cor són neuronals i no musculars, per tant, diuen, pensen igual que el nostre cervell. També que la nostra intel·ligència i força emocionals surten directament del cor. Podem recordar, pensar i sentir des del que fins ara es considerava un pur múscul.

Quin descobriment ha estat per mi aquest concepte. I com m’ha ajudat en el meu objectiu d’aquest 2013. Si el que vull es sentir-me lliure i per aconseguir-ho compto amb la raó i l’emoció segur que em serà més fàcil assolir la meva fita, que només amb el cervell. El cor m’ajudarà, ja que sentir-se be, sentir-se lliure, es una sensació produïda per les emocions més bàsiques.

Ara el dilema és per on començar? Una de les maneres per on crec que podria començar és positivant el que em passi, i acceptar allò que vingui com una experiència única. Ja que si aquest fet ha arribat a la meva vida es per què algun aprenentatge haig de fer-ne. I sobretot està molt atenta als meus canvis emocionals.

Ja porto cinc dies practicant i els primers fruits han aparegut. He començat per no enfadar-me i acceptar no només les accions que em venen sinó les persones que les porten. Podríem dir que m’estic tornant més empàtica que abans i el meu voltant només em torna coses bones.

Avui sense anar més lluny m’ha vingut la sensació de llibertat, ja que després de parlar amb una amiga he sentit que la força que ens unia no era visceral ni obligatòria sinó simplement voluntària. Que cap de les dues depenia de l’altre, i que si podíem estar juntes era per gaudir i no per compromisos preestablerts. L’amistat amb ella m’ha donat sensació de llibertat. I he pensat que quan no exigeixes, tampoc et poden exigir i per tant parteixes d’un vincle espontani.

De mica en mica vull anar trobant espais de llibertat en les diferents aspectes del meu cor i la meva ment. I així sense presses ni pressions crec que assoliré la llibertat total. Serà abans del 2014? Potser si o potser no, però tampoc tinc pressa ja que les intencions positives m’han de permetre assolir el meu objectiu sense cap imposició, fins i tot sense la pròpia.